Demà entra en vigor, per si viviu en un altre país i encara no ho sabíeu, el límit de velocitat variable a dues de les vies d’entrada més congestionades de Barcelona. La mesura, com ja va passar amb els 80 km/h, arriba acompanyada d’una forta polèmica. Anem a pams: al igual que els 80 km/h, el límit variable busca reduir els embussos i la contaminació. I de retruc, que hi hagi menys accidents.
Crec que amb això dels embussos i els accidents tothom hi està d’acord, o com a mínim les dades ho avalen: des de que hi ha el límit dels 80 km/h s’han reduït els accidents, i l’experiència a d’altres països ens diu que regular el límit de velocitat d’acord amb la densitat del trànsit o les condicions meteorològiques és un bon sistema per reduir embussos. Llavors, on és el problema? Sembla de sentit comú: si el baixem quan la via va plena, perquè no es pot pujar el límit quan no hi ha ningú a la carretera? Perquè no podem oblidar l’altre objectiu de la mesura: reduir la contaminació.
Fa un moment he parlat de dades, les que avalen la reducció de la congestió i els accidents, però lamentablement no puc fer el mateix amb la contaminació. S’estan fent estudis, però encara és massa d’hora per constatar l’efectivitat de la mesura: les dades preliminars apunten a una minsa millora del 4% en la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana. I aquí és on volia anar a parar: Barcelona és una de les ciutats amb pitjor qualitat d’aire d’Europa. Tant és així que, de seguir igual, és possible que en uns mesos la Unió Europea comenci a multar la ciutat. És per aquest motiu que es prenen aquestes mesures tan “impopulars”. I penseu: si aquesta no funciona, què vindrà desprès?
Actualització (19/01/09): L’Eloi Cordomí, meteoròleg de TVC, explica de forma ben senzilla en aquesta entrada perquè no és tan bona la idea de pujar el límit de velocitat a les nits.