La decisió d’Ascó de presentar la seva candidatura a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) -altrament dit cementiri- de residus nuclears ha aixecat aquesta setmana una tempesta de les bones, mediàtica i política. I no n’hi ha per menys: decidir què es fa amb uns residus que trigaran centenars, milers d’anys a perdre la seva radioactivitat és cosa sèria. Per aquest mateix motiu, no ens hem de precipitar a l’hora de jutjar la decisió de l’ajuntament d’Ascó. I sobretot, no hem de perdre de vista de què estem parlant.
Enmig de la tempesta s’hi ha pogut sentir de tot. Fins i tot el president Montilla s’ha posicionat al respecte, mostrant-se contrari a instal·lar a Catalunya la mateixa insfraestructura que ell va decidir que era necessària quan era ministre d’Indústria. Però no és aquest el debat, com tampoc és -com pretenen alguns- qüestió de dir simplement “no” a les nuclears. La qüestió ara és fer front a una realitat: a Espanya tenim vuit centrals nuclears en funcionament, tres d’elles a Catalunya, que generen uns residus dels quals ens hem de fer càrrec. Podem estar a favor o en contra de l’energia nuclear, que els residus encara hi seran. I n’hem de fer alguna cosa. Continuar llegint…